L'impacte de la bretxa digital a l'educació social

Aquesta reflexió ve deguda a la presentació que han fet uns companys de classe avui, dijous 7 de gener de 2021.

Amb la pandèmia de la COVID-19 es va veure clarament que no tothom va poder seguir les classes virtuals a causa de la bretxa digital.

Fins llavors, teníem un ús de les tecnologies molt elevat. Per nosaltres eren súper importants i una gran via d’entreteniment i distracció (a part de per informar-nos). Però amb les classes virtuals ens vam adonar que passaven a tenir un paper molt important al nostre dia a dia, que sense elles no podríem seguir el ritme de classe, ni podríem seguir estudiant.

Un factor a tenir molt en compte és que amb aquesta situació es va veure plasmada la gran exclusió social que viuen certs sectors, ja no només pel no accés a les tecnologies, sinó per la possibilitat de tenir un espai per fer les classes o per estudiar. No tothom té accés a aquesta mena de condicions. Hi ha famílies que viuen en una casa molt petita, i que per tant, quatre persones fent classe al mateix moment és inviable.

Es va posar en manifest moltes carències dels docents i inclús dels estudiants quant al concepte de carència digital. Ens vam trobar amb dificultat dels processos de comunicació, que pretenien substituir els processos d’aprenentatge de les escoles, instituts, universitats.

Com han dit els companys de classe, amb la COVID-19 ha augmentat la bretxa digital. S’han mostrat diferents problemes de competència digital a l’hora de veure’s obligat a haver d’utilitzar un ordinador com a eina d’estudi o de treball.

Un elevat sector de la població té un accés molt limitat a les tecnologies, o inclús nul. Per la qual cosa, o bé no tenen coneixement de com fer certs tràmits (els quals anteriorment es feien presencialment a alguna institució, però que amb la situació actual s’han de fer via internet), o bé no tenen l’eina necessària per poder-los fer. És a dir, s’han trobat amb que molts tràmits no els poden fer degut a la no accessibilitat la qual ve generada per la mancança d’ordinadors (o altres aparells electrònics) o per desconeixement de com utilitzar-los.

És cert que des de diferents entitats i associacions s’ha mirat de proporcionar materials necessaris a aquestes persones per a poder seguir les classes virtuals o la feina telemàtica, o per tal de poder fer els tràmits necessaris. O si més no, s’ha mirat de proporcionar-los un espai amb accés a internet.

No obstant això, no només s’ha de mirar d’aconseguir la proporció d’aquestes eines a les persones que ho necessiten, sinó també proporcionar-los especialització o formació per saber-les fer funcionar. És a dir, el més important no és només donar eines, sinó proporcionar els coneixements necessaris.

Com es pot treballar des de l’educació social aquestes competències per tal d’arribar fins a l’objectiu final i no només quedar-se a la meitat del camí.

S’ha de mirar d’assegurar una formació per tal de no generar encara més exclusió social d’aquests sectors els quals es veuen afectats per la bretxa digital. Aconseguir reforçar i potenciar aquest ajut i aquest acompanyament.