"Lola No Estás Sola"

"Habitatge, feminisme i acció comunitària"

Per situar-nos una mica, “Lola No Estás Sola” és una associació amb objectiu principal d’empoderament de les dones per poder revertir la seva situació mitjançant un espai segur, un pla de treball individualitzat i el treball comunitari al barri.

El principal que s'ha de fer per aconseguir aquest objectiu és facilitar a aquestes dones un espai que cobreix les necessitats bàsiques i que es sentin protegides. S’ha de mirar de treballar per aconseguir que prenguin les seves decisions i que aquestes les portin a sortir de la situació en la qual viuen, treballant cadascun dels nivells d’empoderament.

Una de les coses que més em va marcar de conferència que ens va fer la Clara, és que les dones que es troben en una situació de vulnerabilitat no han escollit estar en ell. El context al que es troben moltes d’elles quan neixen, son contextos socials que parteixen d’una estructura social d’injustícia. Però en canvi, sovint quan s’acompanya a una persona que es troba en situació de pobresa (per exemple) es tendeix a culpabilitzar-la per decisions que ha pres en un passat. Però el que la Clara ens va voler fer entendre és que no és així. Aquestes persones es troben en aquesta situació degut al sistema, un sistema el qual és capitalista, degut al patriarcat.

La Clara ens va fer veure que totes les pel·lícules de Hollywood que plantegen com una persona que neix en una situació de pobresa acaba sent una estrella rica i empoderada, son mentida. Ens va fer veure que havíem de trencar amb aquest estereotip, ja que l’únic que fan és mentir.

Per altra banda, hem d’entendre que son dones que els afecta molt la socialització quant a gènere. Per tant, es veuen davant de més dificultats.

Per tant, “no és pobresa, és injustícia”.

Una altra cosa que em va cridar l’atenció és que per aconseguir generar canvis s’ha de partir de la cooperació i de l’empoderament col·lectiu. D’aquesta manera es comença a fer front a les injustícies que es viuen avui dia.

No només es tracta de fer un canvi en la vida d’aquella persona, sinó que, com partim d’una desigualtat social, es tracta de mirar de canviar aquesta injustícia. I això se sap que des de l’acció comunitària s’assoleix més fàcilment.

Quan una dona es troba sense llar, el principal que s’ha d’entendre és les dificultats amb què es troba pel simple fet de ser dona. S’ha d’entendre que el simple fet de ser dona les fa ser més “invisibles”.

Una cosa que a mi personalment (i espero que per més gent també) em sembla molt forta és que una dona sense llar, la qual ja pateix suficient, s’hagi de preocupar d’estar atenta i desperta (i com va dir la Clara, en moviment) perquè té por de patir alguna agressió masclista. Que una dona miri de dormir durant el dia per poder estar desperta a la nit, ja que consideren la nit i la foscor un espai més perillós i d’inseguretat, on poden tenir més violència. Em sembla molt indignant que avui dia no es pugui viure tranquil per por als homes (algunes dones també, però no tan sovint).

Que arribi el punt el qual les dones decideixen vestir amb roba més ampla, o es tallin el cabell més curt, o que dormin molt tapades per tal de no veure de manera fàcil que son dones soles dormint al carrer.

Parlar d’aquest tema em “posa negra”. És un tema que m’indigna i em decep molt. Trobo molt injust que la dona visqui sotmesa a la por cap a l’home.

Però, com des de l’educació social es pot caviar?

Per sort ja s’estan fent molts moviments per canviar aquesta situació i per visualitzar-la més. No obstant això, la mentalitat de la dona com a persona submisa segueix estant molt present a la societat. I, per molt que a poc a poc es vagi disminuint, quant de temps necessitem per tal d’arribar a una igualtat entre l’home i la dona? Quants anys més haurem d’assumir la vulnerabilitat que la mateixa societat ens està atribuint?

Enllaço aquí la seva pàgina web, plena de continguts molt enriquidors.

https://lolanoestassola.org/