Qui cuida al professional del mon social?

Qui cuida als que cuiden?

És una pregunta que sovint tendim a oblidar, però en canvi, juga un paper molt important a l’educació social.

L’educador social es passa el seu dia a dia acompanyant i cuidant a persones més vulnerables, les quals es considera que necessiten més suport emocional. Però en canvi, qui es preocupa per com l’educador social va fent la seva feina, i si se’n surt de manera fluida?

Com bé han dit els companys de classe que han presentat el tema, des de l’educació social també s’ha de mirar de prevenir la salut mental dels educadors, els educadors també necessiten la seva cura.

Però la meva pregunta és, només des de l’educació social se’ls ha de cuidar, o tota la població en general els hauria de tenir en compte? Es tracta de persones, no de només professionals, per tant, en la meva opinió, el que s’hauria de fer és aconseguir un canvi de mirada cap als educadors socials i la seva feina, i tenir en compte que, igual que qualsevol persona, necessiten el suport i la valoració de tots. I més tenint en compte que tenen una sobrecàrrega de mostrar sempre la part positiva i l’esperança de tirar endavant.

Els companys també han comentat que no hi ha recursos, fet que disminueix la possibilitat de solucions.

També han dit que s’ha de començar per revalorar l’ofici (com he mencionat anteriorment), aconseguir canviar la mirada d’aquest. I això es pot fer obtenint ajudes i recursos externs.

Ens plantegen que Com pot millorar l’educador social a l’hora de treballar si rep una “cura”, un seguiment?

Bé, concretament no sabria dir com podria millorar a l’hora de treballar, però si sabria dir que, igual que qualsevol persona, si un educador social rep ajuda psicològica, o si rep una “cura”, estarà millor amb ell mateix, i per tant a l’hora de ser i d’actuar es notarà, cosa que generarà un millor rendiment laboral. No hem d’oblidar que per poder treballar de millor manera, primer s’ha de tenir en compte la pròpia i el benestar.

Per tant, crec que es veu de lluny que un educador social (i repeteixo, qualsevol ofici) necessita per poder tenir un millor rendiment a la feina, un suport extern que l’ajudi a pair els mateixos sentiments.