Drogodependència en Adolescents

Ahir, dijous 17 de desembre, alguns companys de classe, amb el seu grup de treball, van fer una petita presentació del que serà el seu treball final, i presentar-nos una mica l’estat de la qüestió, com altres punts, del tema que treballaran.

El que més em va captivar va ser el tema de Drogodependència en adolescents. És un tema molt típic i que sovint, sobretot en els adolescents, sentim a parlar.

A mi m’agradaria comentar-lo ja que fa uns anys em va tocar més d’aprop, no per mi, sinó per contactes propers els quals vaig poder veure com és l'evolució del consum de les drogues.

Sí, soc conscient que l’alcohol és també una droga, però aquesta com la tenim més normalitzada ja no li d

onem tanta importància. Tot i així, m’excloc de tot el que es relacioni amb alcohol, ja que sempre he sigut conscient de la quantitat que he pres, i els motius pels quals ho he fet.

Bé, el que realment m’agradaria comentar és el punt en que s’arriba respecte a la dependència cap a certes drogues. I com bé han dit els companys, cal recordar que no només és una dependència física, sinó que emocional també. Inclús, si s’analitza bé, probablement la majoria de les vegades, aquesta dependència és principalment emocional.

En el primer punt que vull incidir és en el que han dit els companys, que l'addicció d’una persona cap a les drog

ues, o l’augment consum d’aquestes està “molt present fins el punt que l’hem normalitzat, quan el que s'hauria de fer és conèixer i entendre les motivacions, motius i conseqüències d’aquest elevat consum”. Quan van dir això directament ho vaig relacionar amb una amiga. Ella, durant l’adolescència va començar a consumir substàncies (ja no només alcohol i cànnabis) fins el punt que depenia d’elles, és a dir, fins el punt de ser drogodependent. Per a mi va ser molt difícil entendre per què ho feia, quin era el motiu, ja que ella em deia que jo no ho podia entendre perquè mai les havia provat i no sabia com et fan senti. Jo òbviament li deia que no, però que tampoc ho necessitava. Però ella seguia amb el seu argument de que mai la podria entendre fins que no les provés.

Ella va començar a ajuntar-se amb gent que consumia igual que ella, fet que la va portar cap el camí de voler seguir experimentant, i allunyar-se dels que intentavem entendre-la i ajudar-la. Ademés, a tot això, també tenia problemes alimentaris, fet que amb el consum de drogues, el problema aquest anava augmentant cada vegada més.

El cas és, que després d’un any, o inclús més, tot va canviar. Per sort va decidir analitzar tot el que feia, el per què ho feia, i si realment volia seguir així. I després de molts temps, va poder veure que tot aquest consum venia degut, no a l’interès d’experimentar, sinó a la falta entusiasme per aprendre, a la falta d’interès de conèixer-se a ella mateixa i als demés.

Ara, després de dos anys, ho podem parlar tot amb calma, i ella és conscient que si no l’haguéssim (els amics, familiars, etc i els etges) mirat d’ajudar, i entendre els motius d’aquell consum, ella a dia d’avui estaria molt pitjor. A dia d’avui, la meva amiga, quan es desperta li somriu a la vida i al futur lliure que li espera.

Per altra banda, a la presentació també van comentar que “per molt que hi hagi drogues legalitzades, fan igual de mal”. Això és el que he mencionat anteriorment. L’alcohol i el tabac son drogues, l’únic que aquestes estan legalitzades, i per tant les hem normalitzat, i ningú es preocupa tant dels efectes i conseqüències que poden tenir.

Una companya va dir que aquesta legalització és deguda als interessos econòmics, fet que estic d’acord. Però per altra banda, un company va posar sobre la taula una qüestió molt interessant. Va plantejar que l’alcohol i el tabac son drogues molt consumides, però en canvi poc publicitades, és a dir, no es veuen anuncis d’aquestes. Drogues que sovint crea malalties com ara l’alcoholisme. Per tant, ja està bé que no es facin anuncia. Ara bé, la qüestió ve quan a la televisió o als mitjans de comunicació sí s’anuncien les cases d’apostes, quan aquestes sovint creen addiccio

ns també. Aleshores, fins quin punt estem tenint en compte les addiccions?

Quan va plantejar-ho em vaig quedar bastant parada. No m’ho havia qüestionat mai, però en canvi és totalment qüestionable i dona molt a pensar. Aquesta nit ho he estat pensant, i he arribat a una petita conclusió que tot això passa, com bé va dir la companya mencionada anteriorment, per interessos econòmics.

M’explico, les cases d’apostes acostumen a generar més beneficis que despeses, ja que el consumidor guanya molt poques vegades. Igual que amb les drogues legalitzades, només generen benefici.

Així doncs, Vivim en una societat que es preocupa pel benestar social? O en una societat la qual només es preocupa per l’economia?