Art i Educació Social
- xbachsbaques
- 7 ene 2021
- 3 Min. de lectura
Actualizado: 13 ene 2021
M’encenc una espelma i decideixo fer una petita reflexió sobre la presentació del treball grupal d’un dels grups de la classe, veure la flama del foc em relaxa i m’inspira. Aquest parla sobre l’art i l’educació social. Un tema que considero molt important. Molt important i interessant que des de l’educació social s’introdueixi l’art com una via per a establir una bona comunicació i com a eina d’intervenció socioeducativa.
Introduir l’art a l’educació social és una estratègia alternativa i diferent per intervenir la qual pot agrupar molts col·lectius. A més és una intervenció directa amb les persones.
Els companys ens han explicat que l’art com a eina ajuda en el desenvolupament tan cultural com comunitari, i que l’art és una branca de la cultura, per tant, aquesta cultura pot englobar molts àmbits: els valors, les creences, els coneixements, etcètera. Per tant, és una bona eina i via d’intervenció social, ja que pot acollir a molts col·lectius diferents.
A la presentació han mostrat un triangle escalè, en què a cada punta es trobava una paraula, per tant, cada paraula representava un angle, i l’angle significava la importància d’aquesta.
La comunitat, l’angle més gran, ja que es considera com la part més important, la part principal, l’agent actiu, ja que sempre cal introduir a la persona acompanyada dins la comunitat. L’educador social, el segon angle més gran, ja que és l’acompanyant d’aquest projecte, és qui guia i qui dona solucions i metodologies per portar a terme el projecte. I per últim, l’art, l’angle més petit, però no menys important. Encara que l’art sigui el “títol” d’aquesta eina socioeducativa, és “només” l’eina que facilita la transmissió d’aquest projecte. Amb ell estem fent possible els projectes de la persona per arribar a estar inclosa a la societat (comunitat).
Per sort hi ha diferents actuacions d’èxit les quals creen actuacions artístiques que parteixen des de l’educació social. Com ara PLANEA.
Al final de la presentació se’ns ha plantejat la pregunta següent: És bona opció aquesta metodologia?
Des del meu punt de vista sí, sí que ho és. Amb l’art s’aconsegueix agrupar a les persones a un col·lectiu. Aprenent, doncs, a conviure en la comunitat. L’art aconsegueix ser una eina valuosa i inclusiva en l’acompanyament de persones i grups. S’aconsegueix trobar un vincle entre l’art i els participants d’aquest. A més, de manera individual, considero que ajuda a veure’s obligat a haver de trobar noves metodologies per a saber gestionar-se un mateix davant d’una situació nova, tant a nivell individual, com a nivell grupal.
A més, com ha dit una companya de classe, et proporciona seguretat, ja que saps que els que et rodegen et proporcionaran ajuda en cas que ho necessitis, però que aquestes mateixes persones també necessiten la teva ajuda. Per tant, tots acaben sent igual, no hi ha un superior i un inferior.
D’aquesta manera, veig l’art com una via d’autoestima, una eina la qual et proporciona seguretat i nous coneixements, en certa manera de forma indirecta, ja que estàs adquirint aquests coneixements fent alguna cosa que et distreu, i a la vegada, t’agrada.
Per tant, des de l’educació social el que s’ha de fer és aconseguir que es reconegui l’art com una bona eina socioeducativa. Aconseguir democratitzar la cultura, és a dir, que aquesta pugui arribar a tothom, que tothom tingui accés a ella. Per així anar creant, a poc a poc, més actuacions les quals arribin a tot el públic.

Entradas recientes
Ver todoQui cuida als que cuiden? És una pregunta que sovint tendim a oblidar, però en canvi, juga un paper molt important a l’educació social....
Comments