Reforçar l’Estat del Benestar per aconseguir una societat més justa i cohesionada, Pilar Heras

L’altre dia vaig llegir un text de Pilar Heras, una pedagoga. El text fa al·lusió a l’Estat del Benestar i de les polítiques socials, dedicades a formar una societat més justa i cohesionada.

Després d’haver llegit aquest text, més el que m’han explicat a diverses classes, veig l’Estat del Benestar com la combinació de democràcia, benestar i capitalisme on es duen a terme un conjunt de polítiques que tenen com a objectiu principal oferir una sèrie de serveis socials (de caràcter universal). Amb la finalitat garantir unes condicions de vida adequades a la població i evitar així que les persones quedin desemparades.

En aquest sentit, l’Estat hauria de garantir l’accés a l’ensenyament, la sanitat i als subsidi de malaltia, incapacitat, atur, jubilació... en definitiva, a les necessitats socials.

Segons la meva opinió, hauríem de poder referir-nos al mateix quan parlem de societat del benestar i Estat del benestar, ja que la societat del benestar es basa en el principi d’igualtat i pretén aconseguir un increment de la qualitat de vida de tots els ciutadans. Tot i que a la pràctica, la realitat és una altra.

Des del meu punt de vista, això es podria aconseguir mitjançant les polítiques públiques, que, pel que entenc, son aquelles respostes que l’Estat dóna a les demandes de la nostra societat; en forma de normes, institucions, prestacions o serveis, etc. És a dir, aquestes polítiques són les que donen accés a béns i serveis, són un conjunt de regles i normes que tenen com a objectiu resoldre i donar resposta a les necessitats, interessos i preferències de la nostra societat.

Malauradament, considero que les polítiques socials es fan seguint els interessos dels de més amunt i per tant, crec que no s’apliquen tal com s’haurien d’aplicar. És a dir, son una utopia, ja que la realitat d’aquestes és totalment diferent. Aquest fet està provocant (i seguirà fent-ho si no canviem res) moltes desigualtats importants a la societat.

Per tant, ja que des de l’Estat no s’està aconseguint aquest Estat de Benestar, l’educació social juga un paper molt important. Organitzacions sense ànim de lucre (associacions, fundacions, ong’s, voluntariat, …) son les que han de mirar de començar a arribar realment l’Estat de Benestar.

Però, com aconseguir-ho, si en certa manera l’educació social va lligada d’aquest Estat de Benestar portat per l’Estat, el qual la té lligada per les mans?

Com mirar de fer canvis, si quasi tots els processos a fer estan sotmesos a les polítiques que el mateix Estat els ha establert?