top of page

"El despertar de las plazas"

  • xbachsbaques
  • 18 dic 2020
  • 4 Min. de lectura

“El despertar de las plazas” és un documental dirigit per Lluc Güell Fleck i Jordi Ariola Folch, publicat a Barcelona l’any 2012. Aquest mostra el moviment del 15M de l’any 2011.

A classe se’ns ha plantejat les següents preguntes: destacar idees del vídeo, com ens afecta aquests fets com educadors/es socials, i quin tipus de participació plantegen.


Les idees més destacables d’aquest vídeo, o si més no, les que a mi m’han cridat més son que aquest moviment va ser un moviment espontani, el qual, com diuen en el vídeo, “podría ser el despertar d’una polització que s’havia anat desfent”. Aquest moviment va sortir d’una problemàtica que ja feia temps que hi era. Una problemàtica que generava un context de malestar, i que per tant, s’havia de fer alguna cosa per canviar-ho. Aquest moviment, per tal de lluitar contra la “Democràcia malalta”, va deixar de banda tots els partits i sindicats, i va començar a lluitar pels drets de les persones, creant dnics, que moltes ciutadanes i molts ciutadans s’unissin per una mateixa causa, mirar de visibilitzar la crisis que hi havia.

La idea d’aquest moviment va ser anar a poc a poc, “el canvi no es fa d’avui per demà”. Per tant, s'hauria de portar una resistència pacífica, és a dir, reivindicar-se sense utilitzar la violència. Així doncs, es va demostrar el gran despertar de la politització, en què la gent es reivindica i lluita pels seus drets mostrant que “la unió fa la força”, i que sense violència es pot fer política de manera momentània. A conseqüència, una altra idea que es planteja en el vídeo, és com “la unió del poble pot arribar a canviar les coses gràcies a la força simbòlica de tothom”.

Una altra idea que es mostra en el vídeo és l’actuació de l’Estat i la policia vers aquest moviment. En què policia no sap actuar sense violència. Es mostra com la policia no està preparada per a actuar davant la no violència, i duu a terme actuacions desproporcionades.

La policia no està preparada per a actuar davant la no violència, i duu a terme actuacions desproporcionades. Des de l’Estat, no es planteja el fet d’haver de preparar-la per a saber actuar davant aquest tipus de situacions sense ferits ni afectats, sinó que se’ls demana que s’acabi amb tot, i que la manera més assequible és de manera violenta.

També m’agradaria destacar el que diu un senyor gran el vídeo fent referència als adolescents, i diu que “amb els joves s’han aconseguit moltes coses, i se’ls ha d'agrair”. Estic totalment d’acord, a dia d’avui els joves s’han conscienciat més amb les problemàtiques que hi ha a la societat i al mon en general, i en comptes de quedar-se amb els braços creuats, surten al carrer i lluiten per mirar de canviar-los. “S’ha de deixar, evocar als joves tot allò que ara estem lluitant”. Ademés, no només surten al carrer als joves, sinó que, com es mostra en el documental, les generacions estan unides per un mateix moviment i motiu, sense tenir en compte les diferències (edat, ètnia, etc.) que les separen. Tothom pertany al mateix grup. Això suma a que, gràcies a la unió ciutadana la qual pretén canviar la situació injusta i aconseguir solucions , el moviment agafi molta força.


Tots aquests fets, com a futurs educadors socials, des del meu punt de vista em semblava que tot el que m’ha transmès aquest documental tot i no estar estudiant educació social pot afectar igual. Per a mi, personalment, veure aquests moviments i la força que guanyen em genera pell de gallina, és commovedor saber que la gent té un mateix objectiu (segurament amb diferents idees i criteris), i es junta per poder arribar a ell, tot i que el camí sigui difícil. És increïble. Per altra banda, em dóna esperança de que posant interès, força, lluita, passió etc s’arriba a aconseguir reptes, per molt difícil que sembli.

Al parlar amb un petit grup de classe vam dir que les afectacions com a futures educadores socials depenen per qui treballis. Tot depèn de si treballes per a l’Estat o no, ja que si treballes per aquest potser te la jugues més a l’hora d’entendre els moviments.

Però després d’escoltar a les companyes i companys, vaig entendre del tot a què es referia aquesta pregunta. Com a futura educadora social, en primer lloc, quan aquests moviments es donen, alguna de les feines o intervencions que podriem fer seria intervenir en aquestes reivindicacions, portant a terme funcions pedagògiques i mirar de fomentar el tracte dels problemes des de la seva propia arrel creant espais de participació. Sempre i quan amb certes limitacions, ja que al ser professionals no podem ser els portadors d’una revolució.

Per altra banda, aquests moviments proporcionen a l’educador social coneixement del que la gent necessita, el que s’ha de cobrir, i quines possibles respostes poden donar. Es posa en evidència la realitat que viu la ciutadania.

Ademés, tots aquests fets, des del meu punt de vista com a futura educadora social, ens motiven a voler millorar la nostra feina, a voler intervenir més i ajudar amb l'empoderament del ciutadà.

Però, pel que fa més a les conseqüències de les polítiques d’aquests moviments, si s’aconsegueixen alguns canvis, algunes polítiques poden canviar, i per tant, el rol de l’educador social canvia. Pot arribar a canviar la manera en què un educador social ha de treballar, i quines lleis s’han de tenir en compte a l’hora d’actuar..

Per últim, pel que fa a la participació que es planteja en el moviment, es tracta del poder ciutadà, el control ciutadà. És a dir, una participació que parteix de la ciutadania, son ells qui lluiten pels interessos.


ree

Com a conclusió, m’agradaria dir que en aquest moviment es va poder demostrar com partint d’una problemàtica comú, gràcies a la comprensió i cohesió ciutadana es va poder fer un gran moviment. Al principi tots partien del no coneixement, ningú sabia què passaria i fins on arribaria tot. Però finalment, amb el temps, aquesta incertesa es va anar desenvolupant i la gent va anar aportant petits granets de sorra per acabar de conèixer tot allò pel que es lluitava, i fins on es volia arribar.


Aquí us deixo l'enllaç a YouTube per si us interesa el tema: https://www.youtube.com/watch?v=00kNWVWjltk&feature=youtu.be



تعليقات


Drop Me a Line, Let Me Know What You Think

Thanks for submitting!

© 2023 by Train of Thoughts. Proudly created with Wix.com

bottom of page