Tancament del Blog i de l’Assignatura

Encenc el meu altaveu i em poso al Spotify, em ve de gust escoltar música alegra. Estic contenta.

M’he parat a pensar amb com ha anat el curs i l’assignatura.

Ostres, he après bastantes coses amb aquesta assignatura, ja sigui més relacionades amb l’educació social o amb aprenentatges de vida.

Qui em diria que el dia d’avui sabria fer funcionar un blog? Una cosa que a l’inici del curs em suposava un gran repte, i ara en canvi sembla que sigui una professional. Al principi per fer una publicació m’estava potser hora i mitja. Ara, amb 10 minuts ja l’he escrit (tenint en compte que anteriorment l’escric a un Word a part), l’he estructurat bé, li he afegit les imatges i/o enllaços “necessaris”, i l’he publicat.

Per altra banda, amb el treball grupal he après molt sobre un col·lectiu el qual desconeixia bastant. A més, m’emporto un bon grup de treball, del qual no puc queixar-me, ja que ens hem entès prou bé, tenint en compte que no ens coneixem.

Sona la cançó de “El Secreto de las Tortugas” - Maldita Nerea, quina bona energia em transmet.

És hora de finalitzar aquest blog, o com a mínim donar-l’ho per finalitzat quant a l’avaluació de l’assignatura. Qui sap si el continuaré fent servir, li he agafat gust a això d’escriure els meus pensaments, reflexions i publicar-los (encara que probablement poques persones ho arribin a llegir).

M’he quedat amb les ganes de poder dir tot el que he reflexionat aquests últims dies (com ara sobre "Que curiós és que a l'assignatura d'història sempre ens parlen d'Europa i d'Amèrica, però mai d'Àfrica i Àsia, per què?" o sobre la sèrie "The L World: Generation Q") però no hi ha temps... Però com deia abans, qui sap si en un futur ho faig.

D’aquest curs m’emporto l’aprenentatge de saber tirar endavant tot i les condicions que ens ha hagut de tocar viure, les quals fàcils no han estat. No mentiré si dic que m’ha (i m’està) costat no tirar la tovallola.

Jo venia d’haver estat un any fora del país, un any a Anglaterra cuidant d’un nen i vivint amb la seva família; un any el qual em va servir d’enorme aprenentatge personal i emocional; un any el qual ja vaig haver de fer un gran esforç per aconseguir la “desitjada” vida social que qualsevol adolescent vol tenir.

Per tant, l’últim que necessitava era tornar a la meva ciutat, a casa, i trobar-me amb una situació que em dificultava també aquesta interacció amb els que son els meus companys de classe. Una situació la qual em dificulta poder conèixer i socialitzar amb més adolescents, els quals segur que també busquen una amistat.

No obstant això, no tot és negatiu. He començat una carrera, he après a plasmar els coneixements mitjançant les reflexions i la meva opinió, he après que per aconseguir resultats primer s’ha de lluitar, i que sobretot, cal entendre als altres sense jutjar-los.

I com dic a l’entrada de “Classe de valoració de l’assignatura”, he vist que el millor per ser professor és tenir passió per allò que ensenyes, i voler que els alumnes també la tinguin.

He après coses, i malgrat que em faci llàstima haver d’acomiadar-me d’aquesta assignatura i del professor, estic desitjant seguir amb el curs i la carrera i conèixer nous aprenentatges iguals d’interessant que els d’aquest primer semestre.

Per últim, simplement dir un “fins aviat”.

Gràcies per llegir-me!

Xènia Bachs