L'educació, paraules clau

Paraules clau i com relacionar-les amb la lectura de Bauman "Los retos de la educación en la modernidad líquida"

Aquestes van ser les paraules que els alumnes de la meva classe (jo inclosa) vam escriure, en menys d'un minut, en quan ens van preguntar com descriuriem l'educació social. Les més grans son les que van ser més repetides, en canvi, les més petites les que menys es van repetir. No obstant, no deixen de ser més o menys importants.

Una de les paraules que podem veure és "procés", per tant, per nosaltres l'educació és entesa com un procés continu, que no deixem de ser educats ni d'educar mai.

En canvi, com veiem en el llibre de Bauman "Los retos de la educación en la modernidad líquida", ens fan veure que tenim un cert temps per aprendre, que hem d'rribar a una meta final amb un temps límit. Malauradament, aquesta visió està més present del que voldriem en els estudiants. Ens han fet entendre que es va a l'escola per haver d'estar atents a classe i així aprovar. Els estudiants (no tots, però si una gran part) hem perdut l'esme i l'il·lusió d'aprendre, i quan anem a classe ho fem perquè sabem que és una obligació o que és necessàri pel nostre futur.

Això és un repte per a l'educació social, com poder canviar aquesta visió? Com poder deixar de veure l'educació com un producte. Poder fer entendre l'educació com un procés continu, necessàri. Arribar a trencar la barrera dels límits establerts de l'educació, és a dir, trencar el que ens ha fet creure la societat.

Una altra paraula és "empatia", per poder acompanyar a una persona i educar-la, primer se l'ha d'entendre. S'ha d'entendre i comprendre la situació en que l'altra es troba, per així començar un nou camí adaptat a la persona. l'empatia la considero molt necessària, ja que sense ella, directament ni ens interessaria poder ajudar als altres, no tindriem la capacitat de voler educar i ser educats per ningú.

Amb aquesta, va seguida la paraula "acompanyament" (o mínim des del meu punt de vista. Com deia, si vols formar part d'un acompanyament amb algú, primer has hagut d'empatitzar amb la persona i saber cap on vol anar. En l'educació social considero que si es vol acompanyar és perquè primer s'ha hagut d'empatitzar, i ademés hi ha hagut una indignació i un estat de desacord amb alguna situació.

Una paraula que no apareix però que trobo esencial per l'educació és "paciència". Vivim en una societat on ho volem tot momentàniament, volem tenir-ho tot el més ràpid possible. Com diu Bauman, tenim el Síndrome de la impaciència. En canvi, en l'educació s'ha de tenir molta paciència. Cada persona necessita el seu temps, cadascú té el seu ritme. Hi ha qui té més o menys facilitat en aprendre. Qui no està disposat a evolucionar ràpid, i per tant, se li ha de donar més temps.

En l'educació social és igual, tots som persones i tots som diferents, per tant hem de tenir paciència i ens hem de respectar els uns amb els altres. Per molt que vulguem arribar a la integració/unió, hem de tenir paciència i no voler-ho fer ràpidament.

Sí, el temps es valuós, però hem de saber esperar. Les coses venen al seu ritme.

Respecte al "Sindrome de la Impaciència", Bauman aclara que el pas del temps no et delimita, sinó que t'amplia les oportunitats. Per tant, un repte per a l'Educació social, és intentar no fer caure a la gent en aquest síndrome, procurar de fer que la gent no ho fagi tot tant ràpid, sinó mirar de fer un aprenentatge lent, ben fet i a poc a poc.

Per descriure l'Educació amb poques paraules no serviria, tot i així a classe va sortir un gran ventall el qual, considero, que es va adaptar bastant al que per nosaltres, a dia d'avui, és l'educació.

Bauman ens està ajudant a poder anar més enlla de la visió que tenim de l'educació, però tot i així, és un concepte que necessita ser treballat per així entendre'l.

Us enllaço el vídeo de l'entrevista a Bauman, molt interessant i plena d'informació! : https://www.youtube.com/watch?v=X4YGdqgCWd8&feature=youtu.be